Els galers no treballaven durant aquest dia. Es
dedicaven a recaptar tot els diners que els havien promès o que els devien
després de les ballades davant cases particulars el dia anterior. Si no
cobraven, els dies de festa, després de cada missa, es dedicaven a empaitar els
deutors. Un cop havien recollit tot el capital esperaven el dia de Pasqua per
pagar aquells deutes que havien contret ells mateixos arran de l’organització
de les festes.
A la tarda es trobava la gent al capdavall del pont de can Molas i s’hi ballava
un contrapàs en senyal de comiat del Carnestoltes.
A la vesprada es feia l’enterrament del personatge. En una carrossa il·luminada
amb atxes de vent acompanyaven la figura o ninot que havien anat a rebre el
diumenge anterior. Ploraven, llençaven crits, feien contorsions llastimoses i
ridícules, com moguts de gran pena i algun corrandista solia també engegar-hi
alguna melangiosa cobla d’acomiadament (1). Aleshores començava, oficialment, la Quaresma.
Bibliografia:
1 Gasol, Josep M. "Calendari folklòric manlleuenc", Lletres Amicals, n. 18, Manlleu, 1958, pàg. 70
