1 de desembre. Sant Eloi, patró dels metal·lúgics

Manlleu celebrava, anys enrere, la festa de sant Eloi. Aquest, va ser promocionat com a patró d’un sector laboral, el del metall. D’aquesta manera, el primer de desembre, era una data festejada per un important col•lectiu d’aquesta població.
Sant Eloi, explica Joan Amades, “la tradició el suposa barceloní i unes vegades ens diu que era ferrer, i altres, argenter” i afegeix que “el tenien per patró els qui treballaven el metall al foc i els qui feien armes de diverses menes, i al seu entorn van aplegar-se d¡altres gents que així mateix tractaven i treballaven el metall (1)”. Així mateix, Joan Soler(2) explica que “Nostre Senyor, del Cel estant, observava atent al ferrer Eloi; era bona persona, però orgullós, i es feia dir ‘mestre de mestres’, cregut de ser el millor en el seu ofici. Nostre Senyor se n’hi anà vestit d’aprenent; Eloi es gloriava de forjar una ferradura amb dues escalfades, i Nostre Senyor l’agafà al roig amb la mà i la féu d’un sol cop. Eloi ho provà i es cremà i, per més que picava, era com picar ferro fred”. Igualment, en una altra situació, “calgué ferrar un cavall i Nostre Senyor d’aprenent li tallà la pota, la hi ferrà, li escopí saliva, la beneí i la hi tornà a enganxar. Llavors Eloi s’adonà del seu orgull i de qui era l’aprenent, però Nostre Senyor s’havia fos”. Aleshores, Eloi es va adonar que “havia descobert que hi havia un mestre per damunt de tots els mestres del món”.
La “Junta del Sindicato Local del Metal” de Manlleu, que formava part de la Central Nacional Sindicalista (CNS) dins l’anomenat ‘sindicat vertical’, tenia entre els seus membres als treballadors de les fàbriques dedicades a la metal•lúrgia i, com deia un butlletí de les festes (que apareixia cada any amb el programa d’activitats i estava publicat en castellà) es convocava a “todos los ‘manyans’ y fundidores, torneros y constructores de cables, electricistas y mecánicos, planchistas y herreros, cerrajeros y comerciantes del ramo”.
La festa es va començar a celebrar l’any 1943. L’any següent, en la segona edició, el llibret que anunciava les activitats feia una esbós biogràfic del Sant i hi afegia el següent missatge: “Esta suscinta semblanza de la personalidad del Santo, nos mueve a recomendar a nuestros camaradas del ramo que siguiendo lejanamente el ejemplo de SAN ELOY, procuren ser además de aprovechados productores que ya son, piadosos creyentes” i afegia que “si queremos obtener los favores de nuestro excelso Patrón debemos pedírselos ante el altar asistiendo devotamente a los actos religiosos; suplicándole su protección durante todo el año; recordándonos de él, no tan sólo en este día de euforia” per resoldre que “el vela por nuestros talleres, por nuestra preciada salud, por nuestro noble y honrado trabajo: en resumen, el vela por el pan nuestro de cada día”. És a dir, en la màxima expressió del nacionalcatolicisme quedaven unides producció dirigida a l’economia estatal i la fe més abnegades.
Aquell any 1944 però, la festa es va celebrar l’endemà dia 2 pel fet que el dia propi de sant Eloi era divendres i no es considerava adient fer festa en tant que, en aquella època, el dissabte també era laborable i hauria hagut el dilema de si calia fer ‘pont’. Així, de bon matí hi va haver una tronada amb focs d’artifici, la benedicció de la imatge del Sant a l’església parroquial a l’inici de l’ofici solemne i, a la sortida, concert vermut a un local de la població. Al migdia es va celebrar un partit de futbol entre els treballadors de dues empreses i, tant a la tarda com l’endemà diumenge, balls, concerts i espectacles a teatres i cinemes. Aquesta era la tònica general de la celebració, combinant l’esperit religiós amb activitats lúdiques i esportives. Tot, amb intenció de distreure els treballadors d’antigues inquietuds que, com deia el butlletí de l’any 1946, “Y así olvidando viejas luchas políticas engendradoras de odios envenenando la vida de las naciones, ese día es como un símbolo de lo que tendría que ser la vida en todos sus órdenes, o sea que existiera aquella fraternidad y santa libertad que en vano nuestra pobre generación se empeña en buscar en exterminadora lucha entre hermanos, deslizandose del camino rector del amor que vivifica y la mutua comprensión que ennoblece”.
Aquestes festes, a més, des del propòsit aparent del “sindicat vertical”, que promovia l’estimació per l’empresa, tenien la missió de reproduir la visió ordenadora del món laboral amb distinció d’amos i treballadors. Així, els abanderats que conduïen l’entendard del gremi en una processó laica solien ser els fabricants distingits acompanyats d’un cordonista que pertanyia a la patronal i d’un altre que era del grup dels treballadors.
El Dr. Gasol, als agremiats manlleuencs sota el patronatge de sant Eloi, els anomena, precisament ‘Elois’ i afirma que “és tanta la gent empleada en O¡ofici d’aquest gremi, que la festa de Sant Eloi es revesteix d’un caràcter de gran aconteixement ciutadà” i recorda que “el gremi del Elois concorre a la processó del Divendres Sant, acompanyant el pas de l’Oració de l’Hort” al costat del qual hi prenen part homes i dones, amb llur vesta de forma i color característics”.
La festa de sant Eloi va anar esllanguint, com les de la seva tipologia durant la dècada de 1960 fins a desaparèixer a principi de la de 1970 en ser reorganitzat les organitzacions sindicals en arribar les llibertats democràtiques (3)”.

Imatges:
Superiors.- Portades del butlletí editats a Manlleu amb el programa de les festes de sant Eloi de 1945 i 1953. Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu.
Inferior.- Equip de futbol de la fàbrica Serra S.A. que es va enfrontar a l’equip de C. E. Roqué a les festes de Sant Eloi de 1947. Foto Jaume Salarich / Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu.

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 5. Barcelona: Salvat, 2001, p. 838
2 Soler, Joan. “Sant Eloi”. Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 676
3 Gasol, Josep M. "Calendari folklòric manlleuenc". Dins: Lletres amicals, vol 18. Manlleu: [s.n], agost de 1958, pàgs. 50 a 135