24 d'octubre. Sant Antoni M. Claret patró dels treballadors del tèxtil

Després de la guerra civil espanyola, quan el franquisme consolidava el nacionalcatolicisme, la devoció dels sants patrons dels diferents oficis va prendre impuls. Ho va fer desestimant, en molts casos, aquells patronatges tradicionals per promoure'n de nous. És així com els obrers manlleuencs, que en la seva majoria estaven ocupats en el sector tèxtil, van canviar de protector celestial; la Mare de Déu del Carme, que fins al 1939 era patrona d'obrers i fabricants, va perdre el seu paper; a partir d'aleshores i d’acord amb l’organigrama de la Central Nacional Sindicalista (CNS), dins el sindicat vertical, els treballadors del sector del filat i el teixit van passar a ser devots del sallentí Antoni Maria Claret i Clarà.
Després d’una vida prolífica, en la qual va ser arquebisbe de Santiago de Cuba, fundador de la Congregació dels Missioners del Cor de Maria (Claretians) i confessor de la reina Isabel II, entre d’altres tasques (1). Claret va ser beatificat per Pius XI, el 25 de febrer de 1934, i canonitzat per Pius XII, el 7 de maig de 1950. El seu cos es troba en un sarcòfag estrenat fa pocs anys al temple que li és dedicat a Vic.
La seva ocupació abans de ser sacerdot, en els anys de joventut, va estar relacionada amb l’ofici de la seva família que regentava una fàbrica de teixit de cotó. Ell mateix, en la seva autobiografia descriu com el seu pare el va posar a treballar a la fàbrica i que allà hi va desenvolupar totes les tasques (2). Per aquest motiu va ser nomenat patró dels obrers del ram i celebrada la festivitat, primerament, el 23 d’octubre i, posteriorment l’endemà.
És així com l’anomenada “Junta del Sindicato Local Textil de Manlleu”, el 1944, va començar a celebrar la festa del beat Antoni M. Claret; en aquella ocasió només es va dir missa. L’any següent, però, la festa va prendre volada: es va estrenar una imatge del patró que va ser duta fins a l’església de Santa Maria per a ser beneïda que, posteriorment, va presidir una processó pels carrers de la població. Es van acompanyar els actes religiosos amb d’altres de lúdics, com cinema al Cine Garcia, concert a la Sala del Fomento Mercantil i ball a la Sala Edison. També es va editar un llibret anomenat “Programa oficial de fiestas en honor del beato Antonio M. Claret, patrón del ramo textil” que en la presentació duia un text en el qual es pot llegir: “Si confundidos antaño, patronos y obreros, en cristiana alegria vimos nacer la fiesta del Gremio Textil, dedicada al excelso Patrón Beato Padre Claret...”. El 1948, es va estrenar i beneir la bandera gremial –que ara es pot veure al petit museu d’art litúrgic instal•lat a l’església de Santa Maria de Manlleu- i van augmentar les activitats festives. A partir de l’any 1950, aquesta festa va passar al diumenge següent, respecte la festivitat, o en cap de setmana; curiosament, mesos abans el beat Claret havia estat canonitzat. L’any 1952, el gremi es va fer càrrec del pas de la Verònica en la processó de Dijous Sant dins els actes de la Setmana Santa manlleuenca. De la rellevància d’aquesta festa, el Dr. Josep M. Gasol, en parlava en el seu Calendari folklòric manlleuenc: “Com que els Clarets són molts, puix que les industries relatives són nombroses i importants, tots els actes de la diada -religiosos i profans- es veuen força concorreguts i pesen qui-sap-lo en el conjunt de la vida de la població (3)”. Les celebracions van durar alguns anys, com ho feien d’altres del mateix tipus, fins a desaparèixer a principi de la dècada de 1970; en els darrers anys només es deia missa i audició de sardanes a plaça.
Segons es creu, sense que hi hagi proves constatables, la vinculació de Sant Antoni M. Claret amb Manlleu hauria esdevingut estreta en el moment de la infantesa. Amb motiu de la canonització, la fulla parroquial manlleuenca (4) recordava com el rector que hauria batejat a l’església de Sallent a Claret infant hauria estat mossèn Raimon Mas, nascut a Manlleu el 1778; així mateix, s’hi deia que el 1844, el mateix futur Sant va passar per Manlleu en el seu recorregut per poblacions catalanes d’acord ambla seva tasca evangelitzadora que s’havia imposat; i, finalment, es constatava l’amistat entre aquest i el manlleuenc Francesc d’Assís Aguilar, que entre1880 i 1899 seria bisbe de Sogorb (5).

1 “Antoni Maria Claret i Clarà” [en línia] Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 19 d’octubre de 2008] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Maria_Claret_i_Clar%C3%A0
2 Paràgrafs 31 i 33 de: Claret y Clará, Antonio María. Autobiografía. [Consulta feta el 19 d’octubre de 2008] Disponible a: http://www.claret.org/espiritualidad/documentos/Autobiografia.pdf
3 Gasol, Josep M. "Calendari folklòric manlleuenc". Dins: Lletres amicals, vol 18. Manlleu: [s.n], agost de 1958, pàgs. 50 a 135
4 Hoja dominical. Manlleu : parròquia de Santa Maria de Manlleu, número 1031, 7 de maig de 1950
5 Hoja dominical. Manlleu : parròquia de Santa Maria de Manlleu, número 1060, 22 d’octubre de 1950