17 de gener. Festivitat de Sant Antoni Abat

La devoció a sant Antoni abat, o del ‘porquet’, és molt antiga i arrelada a Catalunya. La seva biografia, manllevada de la Gran Enciclopèdia Catalana, diu que va viure la segona meitat del segle III i primera del IV i esmenta que “retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes (1)".
La festa al voltant de la diada de Sant Antoni, explica Roger Costa, està “estretament vinculada al món agrari i especialment dedicada a la protecció dels animals de feina” i afirma que “ha estat la festa principal de la pagesia catalana (...) i la festa patronal dels oficis relacionats amb el transport de persones i mercaderies (2)”.
Una de les manifestacions vinculada a aquesta festa són els anomenats Tres Tombs. Joan Soler veu el seu inici al record de les “festes ‘Consualia’ romanes, celebrades el desembre, amb cavalls, mules i ases guarnits de murtres i llorers, amb la finalitat de preservar de malures el bestiar de llaura i de càrrega (3)”. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, antigament es tractava d’una “cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana”. Estava encapçalada per tres genets, el banderer (que era el millor licitador dels membres dels oficis esmentats) acompanyat de dos cordoners que es dirigien a l’església de Sant Antoni on eren beneïts juntament amb tot el grup acompanyant que anava vistosament guarnit. El nom de “tres tombs” es deu que “després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs. Més endavant –assenyala la mateixa font- fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església (4)”. Soler, però , no té tant clar que el nom respongui al fet esmentat i diu: “El nom dels ‘tres tombs’ no té un origen precís: el cavall feia tres tombs alçat sobre les potes del darrere?, o la processó, tres voltes a l’entorn d’una creu prop d’on es beneïen els cavalls?, o al voltant de l’església? (5)”.

La festa de Sant Antoni a Manlleu
Manlleu celebra, com moltes altres poblacions catalanes, la festa de Sant Antoni abat o del porquet. Es tracta d’una veritable festa major d’hivern que mobilitza l’anomenat Gremi de Tonis.A finals del segle XIX, com confirma Domènec Torrent i Garriga (6), només la celebraven els taverners i els traginers. Aquesta associació es devia, probablement, als continuats contactes que tenien els dos oficis en desenvolupar la seva feina. Aleshores, explica aquest cronista, “en la víspera de dicho día [17 de gener] una orquesta recorre las calles de la población, acompanyada de un buen número de taberneros y arrieros con hacha, deteniéndose en las casas que crían alguna caballería, para hacer una tocata”. L’endemà, el dia de la festivitat, “se celebra oficio solemne á toda orquesta en la iglesia parroquial; y concluido éste, se llevan las caballerías, muy enjaezadas, á la plaza Mayor, donde va el párroco ú otro sacerdote á bendecirlas. Seguidamente los arrieros, montados en sus corceles, rfecorren las calles al son de una nutrida orquesta, abriendo la marcha tres ginetes con una vistosa bandera, en la que está bordada la efigie de san Antonio”. Acabada la cercavila “hay corrida de caballos y otros ejercicios hípicos en la carretera de Torelló”.
El Ball de Ciri i del Boix, un ball tradicionalMenció a part mereix el “ball del Ciri i del Boix” que es dansa després del passant a la plaça Fra Bernadí. Es tracta de la única activitat dansada, de les moltes que tenien lloc a Manlleu durant el curs de l’any, que encara perdura.
Tot i que se celebra en d’altres poblacions, com Castellterçol, a Manlleu aquest ball ha tingut una continuïtat des del segle XIX o XVIII. A la dècada de 1890, descriu Domènec Torrent (8), “bailánlo dos mujeres con la airosa capucha catalana, blanca, y un ramo de flores artificiales en la mano, y dos hombres con sombrero de copa y gambeto”. Aquesta indumentària i elements accessoris ha anat variant amb el temps. Torrent mateix ja el 1893 manifestava, després de l’anterior descripció, que“si bien que de algunos años á esta parte los hombres han tenido el mal gusto de suprimir estas prensas dle traje, quitando así algo de lo que caracterizaba el baile”. Així, Gasol, a mitjan segle XX, esmenta que el nom és el de ‘ball del ciri i del boix’ “puix les dones que prenen part en la dansa duen aquest atributs en llurs mans: les casades, un ciri encès; les fadrines, un ram de boix” i descriu com “ara, elles solen cobrir-se amb mantellina blanca, i els homes amb un capell rodó i ample també, potser no gaire ortodoxa des del punt de vista tradicional (9)” . El mateix autor explica que “particularitats d’aquesta dansa típica és la mena de pregó invitant a celebrar la festa de Sant Antoni, que hom hi intercala: quan la música marca el contrapunt, un ballador es descobreix i diu ‘Companys de la Vila de Manlleu: qui no celebri Sant Antoni, pagarà un bot de vi d’Alella. I dic a la una’” Després de reprendre el ball, es repeteix la proclama però anunciant ‘dic a les dues!’ i, posteriorment, una tercera vegada dient ‘I dic a les tres!”.Segons sembla, originalment, es tractava de dos balls diferents ja que després d’una primera ballada se substituïen els balladors i balladores i si les dones de la primera tanda, en època de Torrent i Garriga, duien un ram de flors, les segones duien un ram de boix amb un ciri encès. Aleshores també era tradició que les dues parelles del primer ball fossin formades per persones casades i en el segon que fossin solteres; almenys així era el 1899 ja que el periòdic EL Ter ho indica: “Las dos parejas del Ball del Ciri eran casadas, y las dos del Ball del Boix eran solteros, como determina la costumbre (10)”.
La funcionalitat d’aquests balls, com en les altres poblacions, estava dirigida a formalitzar el traspàs de poders entre els administradors del gremi sortints i els entrants. Joan Amades, en comentar el Ball del Ciri de Manlleu ja diu que, per Sant Antoni, “en sortir de l’ofici, enmig de la plaça, es nomenaven els pavordes que havien de regir la confraria l’any següent, i amb tota solemnitat i cerimònia se’ls transferia el càrrec (11)”. Aquesta transmissió es realitzava mitjançant el ball esmentat i que el folklorista descriu amb detall.
Els ciris i els rams utilitzats en ells balls eren duts davant la imatge de sant Antoni que hi havia a un dels altars de l’església parroquial de Santa Maria.
Imatges:
Superior: Antic gravat de sant Antoni
Centrals: Imatges de la benedicció i encapçalament del passant dels Tres Tombs del 22 de gener de 2006 i "Goigs en llaor de Sant Antoni Abat patró del Gremi de Traginers de la Vila de Manlleu"Inferior: Gràfics i figures del Ball del Ciri de Manlleu. Extret de: Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 489

Bibliografia:
1 “Antoni”. Fàbrega, Àngel; Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 445
2 Costa, Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p. 70
3 “Tres. Tres Tombs”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 768
4 “Tres Tombs, els”. Fàbrega, Àngel; Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 23, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 69
5 “Tres. Tres Tombs”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 768
6 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Imprenta y Libreria de Ramon Anglada , 1893, p. 187
7 “17 de gener”. Gasol, Josep M. Calendari folklòric manlleuenc. Dins: ‘Lletres amicals’, vol 18. Manlleu: [s.n], agost de 1958, pàgs. 50 a 135
8 Torrent; Manlleu... Íbid, p. 188
9 “17 de gener”. Gasol, Calendari..., Íbid
10 El Ter, periódico independiente. Manlleu, any III, 25 de gener de 1899
11 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 488, 489 i 951