25 de novembre. Tradició del 'Gall de Santa Caterina'

La celebració del “gall de Santa Caterina” es realitzaven altres manifestacions, molt semblants i en la mateixa data, en diferents poblacions de Catalunya. Es tractava d'una mena de captiri protagonitzat pels nois que anaven a escola semblant als que se celebraven per sant Nicolau. La festa consistia en una capta matinal i en una benerada a la tarda, en la qual es menjaven allò recollit al matí; en alguns llocs, junt amb un gall que portava algun noi, de casa seva, o que comprava amb els diners recollits el la capta (1)”.
Precisament, un article de Josep Puig i Cadafalch publicat al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics titulat “Una miniatura del ‘Beatus de Silos’, explicada per un costum de Ripoll (2)” explica com en un estudi sobre l’art romànic (3) s’exposa una miniatura de l’esmentat document medieval molt interessant. Diu que hi apareixen “dos personatges, calçats de socs que augmenten llur alçada, són representats dansant. Un d’ells toca un instrument de corda, una mena de viola; l’altre agafa pel coll un gall, amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta branda un gran coltell de fulla corbada”. Aquesta escena la compara amb el desenvolupament de la festivitat ripollesa i afirma que “Heus ací un costum anterior al segle X conservat fins avui a Catalunya, que il•lustra la miniatura del Beatus de Silos” per acabar assenyalant que l’àrea geogràfica on se celebrava era molt més àmplia.
L’existència a d’altres poblacions catalanes del “gall de Santa Caterina” va exposar-la Rossend Serra i Pagès a la revista ‘El Puigmal’ (4). En un dels articles fa referència a Camarasa (Noguera) on, els nois, sortien en colla “portant un d’ells, el més aixerit d’estudi, un gall” que, corejat per la resta, cantava la següent cançó:

“Santa Caterina
Lo gall y la gallina;
Sant Nicolau
Bisbe de pau.
Panses y admetlles.
¡Tot lo que vulgau!
Virolet Sant Pere
Virolet Sant Pau.
Los Xiquets fan festa
Per Sant Nicolau
Bisbe de pau.
Panses y admetlles
¡Tot lo que vulgau!”

Així, segueix Serra, “passaven per les cases, anaven reunint panses, admetlles y altres coses, acabant la festa ab la mort del gall y el consegüent ápat de tot lo plegat, ja fos en una casa particular, ja a fora de la vila”.
Aquesta activitat se celebrava per sant Nicolau, com diu la cançó. Rossend Serra, però, defensa que, en un principi, es devia celebrar per santa Caterina “perque de lo contrari, no tindria rahó de ser que per celebrar un sant, comencessin per aludir a un altre”; li reforça aquesta idea la dependència antiga de Camarasa respecte el monestir de Ripoll, d’on hauria estat manllevada.
Fon quan fos, el mateix Serra reconeix que “aquesta pràctica tradicional –la de Camarasa, ha desaparescut ara mateix; en el mes de Desembre prop-passat –o sigui, el de 1908-, va deixar de celebrar-se, perque segons sembla ‘l mestre s’hi va oposar”.
També estava desapareguda, ja a finals del segle XIX, la festa que explica Domènec Torrent i Garriga i que se celebrava a la població osonenca de Manlleu (5). Durant el curs escolar, els nens manlleuencs lliuraven, al seu mestre, un quart (tres cèntims) que servien per generar un fons econòmic amb el qual, el dia de Santa Caterina, es feia dir una missa i, amb el sobrant, es compraven galls. L’autor explica que, amb aquests galls, els nens anaven a córrer a un prat de l’entorn manlleuenc “que solia ser el que es coneixia com del Fugurull, situat al sud i a poca distància de la vila, on passaven alegrement el dia”. Acabada la sortida, tornaven a la plaça major de Manlleu on se sortejaven, entre els nens participants, els galls comprats. I acaba la referència explicant la festa que se celebrava a Ripoll tot tancant la narració de la celebració manlleuenca, precisament, fent la pregunta: “serà Ripoll el bressol d’aquesta diversió infantil?”.
En el moment en què Torrent i Garriga va descriure aquest manlleuenc “gall de Santa Caterina, el 1893, feia temps que no es feia doncs inicia el relat amb aquestes paraules: “Diversió de nens que s’ha perdut. Antigament, i fins en temps dels nostres anys jovenívols...”; això deuria ser cap a mitjan segle XIX.
Certament, fos on fos que se celebressin manifestacions infantils amb el gall com a protagonista, és innegable la importància que hi tenia aquest animal i no un altre. Joan Soler el descriu com “l’ocell solar per excel•lència” i recorda que “els sacrificis de galls són antiquíssims: amb motiu del solstici d’hivern, ritu solar (6)”. És a dir, la relació entre el moment de l’any, quan el dia és més curt i, antigament, prop del solstici hivernal i el gall no sembla casual. I és precisament, com en el cas de Camarasa esmentat abans, que per sant Nicolau es repeteixen més festes amb el gall com a protagonista –o com a víctima- i que s’explicaran el 6 de desembre.

Imatge: camps propera a la masia del Fugurull de Manlleu on anaven els nois a fer córrer els galls fins a mitjan segle XIX. Octubre de 2008

Bibliografia:
1 Amades, J. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol. 5, p. 847
2 Puig i Cadafalch, Josep. "Una Miniatura del Beatus de Silos explicada per un costum de Ripoll" [en línia] Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, any: 1952, vol.: 1, p. 7 – 8 [Consulta: 23 de novembre de 2008] Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/viewFile/32596/155944
3 Gómez Moreno, Manuel. Madrid, 1934, làm. XI, 2
4 Serra i Pagès, Rossend. “El gall de Santa Caterina II”. Dins: El Puigmal – revista Autonomista Ripollès. Centre Autonomista del Ripollès : Ripoll, any III, núm 73, 20 de març de 1909, p. 581
5 Torrent i Garriga, D. Manlleu: croquis para su historia. Vic: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, p. 216 – 219
6 “Gall”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 317 - 318.