12 d'octubre. Festa de la Mare de Déu del Pilar a Puig-agut

El dia 12 d’octubre, el santuari de Puig-agut de Manlleu va celebrar una de les seves festes anuals. Després del rés del rosari, a les 5 de la tarda del diumenge, es va dir una missa presidida pel pare claretià Ramon Caralt.
Un grup de pabordes s’encarrega del manteniment de l’edifici i d’organitzar les celebracions. Generalment, a part de cerimònies de caràcter especial, se solen fer tres festeigs: el dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, en el mes de febrer, el dedicat al Sagrat Cor, en el mes de juny, i el dedicat a la Mare de Déu del Pilar, en el mes d’octubre.
El santuari de Puig-agut està situat al punt més alt del terme de Manlleu (696 m) i molt a prop de la intersecció amb els termes de L’Esquirol – Santa Maria de Corcó i Torelló. El terratinent Ramon Madirolas i Codina (1856 – 1927) va promoure la construcció d’aquest temple entre els diversos projectes que va endegar, molts d’inacabats, per desenvolupar econòmicament les seves terres i relacionar-se socialment amb els sectors polítics i religiosos de l’època. La primera pedra va ser col•locada el 1883 i la inauguració va tenir lloc el 1886 amb la presència del bisbe Morgades. L’edifici va anar a càrrec de l’arquitecte August Font i Carreras (1846 – 1924) seguint el desig de Madirolas que recordés a la basílica francesa de Lourdes; d’aquí que el lloc popularment es recordi com Lurdes de Manlleu.
El temple té tres altars: el principal és dedicat al Sagrat Cor de Jesús i els altres dos són dedicats a la Mare de Déu de Lourdes i a sant Josep. Aquestes dedicatòries no són gens casuals. Per una banda, Puig-agut, és considerat com el primer temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús; el bisbe de Vic Josep Morgades havia consagrat la seva diòcesi a aquesta figura dogmàtica el 1883, justament uns mesos abans de ser iniciada la construcció. Per altra banda, va ser en aquest any quan es va començar ja que s’acomplia el quart de segle des de les aparicions de la Verge a Bernadeta Soubirous, el 1858. Ramon Madirolas, gran devot d’aquesta advocació mariana, havia estat un dels primers osonencs a pelegrinar a Lourdes. En els goigs que se solen cantar en les festes del santuari no hi solen faltar els que li són dedicats i que contenen el següent vers que fa referència la ubicació geogràfica de Puig-agut: “Oh Verge Maria, mare de bondat, guardeu els tres termes del vostre veïnat”.
El santuari de Puig-agut, en la seva història, ha estat objectiu de diverses peregrinacions que han partit de diferents llocs de Catalunya. Precisament, la primera de les quals es té constància és descrita per Àlex Roca en el seu llibre Manlleu, episodis d’ahir: “Va ser el 23 de setembre de l’any 1900, amb motiu de l’any sant, quan unes cinc mil persones es van congregar al santuari procedents de la majoria de poblacions de la Plana. Les parròquies de Manlleu, Sant Vicenç de Torelló, Sant Martí Sescorts, Vinyoles d’Orís i Torelló van organitzar processons des de les seves respectives localitats fins al santuari. Conten les cròniques que no hi havia record d’una tan gran concentració de gent en el terme municipal de Manlleu (1)”.

1 Roca, Àlex. Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 218

Podeu veure un petit reportatge videogràfic de la festivitat celebrada el 12 d’octubre de 2008



Il•lustracions:
Tres edicions dels goigs dedicats al Sagrat Cor de Jesús del santuari de Puig-agut de Manlleu. La lletra és de mossèn Ramon Roca i la música de mossèn Lluís Brugarola




Portada d’El Far de Puig-agut (número 80 de la tercera època, octubre de 2008). Es va publicar per primera vegada el 1886 i és la primera capçalera de premsa periòdica de Manlleu