Quart diumenge d'octubre: L'antiga festa dels Sants Màrtirs

El quart diumenge d’octubre de 1680 van arribar a Manlleu les relíquies dels Sants Màrtirs. Eren donació d’un religiós fill de la població que les havia obtingut després que un seu nebot les hagués dut des de Roma; allà, les havia rebut d’un enigmàtic personatge. Des d’aleshores, i fins a la guerra civil espanyola, la data es va celebrar com un esdeveniment digne de ser recordat. Els sants titulars d’aquelles restes, dipositades en una rica urna de plata, eren els màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara que van ser venerats com a nous patrons de la població.
L’església catòlica va respondre als aires reformistes del segle XVI amb els postulats sorgits del Concili de Trento (1545-1563) dins el procés conegut com a Contrareforma. Entre molts i diversos aspectes de la litúrgia reforçava la presència i la devoció a les relíquies de sants. Aquesta era una forma de culte sorgida en els primers segles del Cristianisme; des d’aleshores els màrtirs i les seves restes corpòries van merèixer, encara més que abans, la consideració d’intermediaris preferents davant Déu.
El període històric posterior a Trento va coincidir amb l’exploració de les catacumbes de Roma. D’aquests cementiris cristians dels primers segles en van sorgir innombrables restes assignades a diversos i variats màrtirs que, se suposava, havien mort defensant la seva fe. Amb el propòsit de difondre la devoció a aquestes relíquies, d’acord amb els decrets conciliars, des dels estaments eclesiàstics es proporcionaven a les parròquies de la cristiandat acompanyades de documents d’autentificació.

Manlleu no va restar al marge d’aquesta dinàmica. L’any 1680 van arribar a l’església parroquial les relíquies dels màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara. Les va donar, poc abans de morir, el religiós Dr. Miquel Riera; era fill de la població i havia estat mossèn a Torelló i canonge de la catedral de Vic. Havien estat portades uns anys abans pel seu nebot que havia estat a Roma, on un tal Alsucia les hi havia donat. Segons sembla, mossèn Riera, tenia molta devoció i fe en la capacitat de les relíquies de sants ja que el primer de juny de 1650 havia conduït, en processó, el venerat cos del Sant Innocent Fortià, des de Torelló –on havien estat deixades per un croat a les acaballes del segle XIII- fins a la catedral de Vic; era una acció per demanar la pluja que feia mesos es resistia a caure damunt la comarca.
La donació a la parròquia de Manlleu va ser festejada amb actes religiosos i populars i segons la tradició, va tenir lloc el quart diumenge d’octubre d’aquell any 1680. Per a distingir-les com es mereixien a ulls d’aquells manlleuencs, es va encarregar una artística urna-reliquier de plata, amb relleus repussats on hi havia les figures dels quatre màrtirs, amb una tapa al cim de la qual hi havia una figura de Jesucrist del mateix material que la resta. Estava dipositada en una de les capelles laterals del temple parroquial barroc anterior a la Guerra Civil i en un altar que els havia estat dedicat, amb quatre talles que representaven els quatre sants, gràcies a l’aportació econòmica del baró de Canyelles. Amb una nota de certa ironia, Francesc d’A. Pujol recordava que sota cadascuna de les quatre imatges d’aquest altar hi constava el nom de cadascun dels màrtirs amb les següents abreviatures: S. Pacífic, S. Víctor, Sa. Justa i Sa. Clara. Si es llegien de renglera, els dos darrers noms sonaven com “s’ajusta i s’aclara”.
Des d’aleshores es va continuar celebrant el quart diumenge d’octubre com la Festa del Sants Màrtirs. La devoció i fe en el poder teúrgic d’aquestes relíquies era tal que, segons va escriure Domènec Torrent i Garriga a finals del segle XIX, quan alguna desgràcia climatològica de sequera o pedregada planava sobre Manlleu eren dutes en processó a ermites de la comarca. Aquests actes pietosos, no gens aliens al fenomen de les relíquies, constaven en uns goigs escrits pel manlleuenc Dr. Ramon Andreu i Berenguer a meitat del segle XIX. Precisament, en aquesta composició poètica, s’hi podia llegir:

“Quan á Sant Jaume acudim,

á Vilacetrú y Caserras,

en professó, a aquellas terras

ab esta joya seguim;

lo alivio al instant sentim

que del Cel nos alcanseu

Que vostras reliquias santas

sian lo escut de Manlleu”.

Passada la guerra ja no es va recuperar ni l’altar, ni la festa, ni la memòria als quatre sants màrtirs. Consta que es van fer indagacions per recuperar la rica urna-reliquier escampant fotografies per l’entorn però sense cap resposta.

Imatge: Il•lustració que acompanya els ‘Goigs dels gloriosos martyrs de Jesucrist sant Víctor, sant Pacífich, santa Justa y santa Clara, quals Reliquias se veneran en la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu. Vic : Imp. De la Viuda de R. Anglada, 1906’

Bibliografia:
• Hoja Dominical. Parròquia de Santa Maria de Manlleu. Núm. 832, 27 d’octubre de 1946
• Hoja Dominical. Parròquia de Santa Maria de Manlleu. Núm. 888, 26 d’octubre de 1947
• Goigs dels gloriosos martyrs de Jesucrist sant Víctor, sant Pacífich, santa Justa y santa Clara, quals Reliquias se veneran en la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu. Vic : Imp. De la Viuda de R. Anglada, 1906
• Goigs dels gloriosos martyrs de Jesucrist sant Víctor, sant Pacífich, santa Justa y santa Clara, quals Reliquias se veneran en la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu. Barcelona : Libreria de los Sucesores de Font, s/d
• Torrent i Garriga, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich : Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, pàg. 202 – 203
• Pujol i Escalé, Francesc. Manlleu: Parròquia de Santa Maria, 1949, pàg. 31 - 32