Mare de Déu d’agost, la Mare de Déu adormida

El dia 15 d’agost se celebra l’Assumpció. És aquella festa que commemora “l’elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel (1)”. Joan Soler explica aquesta creença dient que “la teologia popular deduí que, havent nascut immaculada de pecat original –privilegi pel fet de ser destinada a ser Mare de Déu-, el seu cos fou estalviat, si no de la mort –essent de natura humana, és a dir, mortal-, sí de la corrupció de la Mort; i d’envellir, conservant la seva bellesa virginal (2)”. Aquesta creença popular es va estendre a tota la cristiandat des de fa segles malgrat que oficialment no va ser aprovada fins al papat de Pius XII, el 1950.
Una de les expressions de la religiositat popular al voltant de l’Assumpció eren la instal•lació de l’anomentat Llit de la Mare de Déu. Aquesta construcció temporal, explica el Tradicionari, es tractava que “durant tota l’octava es parava un llit al mig de l’església amb la imatge de la Mare de Déu jacent en un cadafal guarnit i envoltat de flors i herbes oloroses, amb un sumptuós dosser, i amb un infant vestit d’àngel a casa costat” i especifica que “en alguns pobles se l’anomenava la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’ (3)”.
Aquest element, que es podia trobar en moltes poblacions a mitjan mes d’agost, havia generat diverses dites. El Dr. Josep M. Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc diu que “era tanta la fastuositat d’aquest llit-altar que s’han pervingut un adagi que diu: anar enflocat com el llit de la Mare de Déu”. De la durada, tota una vuitada, dins l’edifici de l’església i al mig de la nau, n’explica una altra dita que se solia dir d’algú el o la qual no s’acabava d’aixecar del llit: Dormiries més que la Mare de Déu d’agost (4)”.
La tradició va perdurar, en la majoria de llocs, fins a la Guerra civil espanyol (1936 – 39); en alguns es va intentar recuperar per la postguerra però no va passar d’una manifestació de poca durada.

Podeu llegir més refranys i dites de la Mare de Déu d’agost al Refranyer temàtic de Víctor Pàmies.

Imatge: Altar i ‘Llit de la Mare de Déu’ que s’instal•lava durant la vuitada de la Mare de Déu de l’Assumpció abans de 1936 a l’església de Santa Maria de Manlleu. Foto Coll. Extreta del llibre: Pujol i Escalé, Francesc. Santa Maria de Manlleu: edició commemorativa del milenario de Hoja Dominical. Manlleu: Parròquia de Santa Maria, 1949, p. 56

Bibliografia:
1 Lloret, Teresa; Tomàs, Jordi. “Assumpció, l’”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 3. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 288
2 Soler i Amigó, Joan. “Assumpció”. Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 50
.3 Boya, Francesc X.[et. al.] “Temps d’estiu. L’Assumpció de la Mare de Déu”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 270
4 Gasol, Josep M. “Agost, 15. Mare de Déu d’agost. Calendari folklòric manlleuenc”. Dins: Lletres amicals, vol. 18, pàgs. 50 a 135, Manlleu, agost de 1958